Penèlope
Agafeu una pallassa, de nom Pepa Plana, i feu-la esperar el retorn d’un marit que acaba d’abandonar la llar per anar-se’n a la guerra. Doneu-li, com a distracció, una màquina de cosir i prou fil perquè cosint pugui oblidar les seves penes i ens faci a nosaltres oblidar de pas les nostres. Doncs bé: el resultat és un entremaliat remake de la Guerra de Troia, amb les seves naus, les seves ciutadelles, els seus heroics guerrers i, no cal dir-ho, el molt famós cavall que va donar la victòria a les tropes d’Ulisses.
Mercedes Abad
Fitxa Artística
Pallassa — Pepa Plana
Assessorament Màgia — Màgic Lari
Música Original — Lluís Cartes
Vestuari — Rosa Solé
Attrezzo — Oriol Blanchar i Xavier Garcia
Il·luminació — Jordi Llongueras
Fotografia — Joan Sánchez
Ajudant de Direcció — Aina Tur
Producció — La Vaca Flaca
Adaptació Pallassa — Joan Busquets
Idea Original — Pepa Plana
Direcció — NOLA RAE
Què n'opina la premsa
Ahí está Pepa Plana
Aunque aún no la veamos, la payasa de corazón púrpura y grandes zapatones, que comienza a conquistarnos, aun antes de que la luz se encienda, con un solo suspiro. Y sí, es imposible no dejarse conquistar por ella, no terminar absolutamente entregado a su enorme poder comunicativo, ante su brillante capacidad para medir los tiempos de los gags, saber escuchar el latido de la sala y hacer que el espectáculo respire acompasado con él.
Joaquín Melguizo, Heraldo de Aragón, 5 Desembre 2009.
Camaleònica Pepa
Si l’entrenador dels All Blacks, arribés a veure Pepa Plana en acció la fitxaria ipso facto. Coneguda per la seva capacitat de transformar-se en diversos personatges simplement variant el gest, l’actriu porta aquesta habilitat camaleònica fins a l’extrem a Penèlope. Pepa és la pallassa menuda i coqueta, però també és la Penèlope que es rebel•la contra el destí que li va assignar Homer.
Gemma Tramullas, El Periódico, 30 Abril 2010
Pepa Plana, tendra i entremaliada
Hi ha en aquest espectacle un munt d’idees brillants, originals i aparentment senzilles, però hi ha també molta feina i, sobretot, hi ha el talent de Pepa Plana, una pallassa tendra i entremaliada que ens ofereix la versió més divertida del viatge d’Ulisses, però també de l’espera de Penèlope, que s’hagi fet mai. Gran Pepa Plana.
Dani Chicano, El Punt, 13 Abril 2010
Pepa Plana, una gran pallassa
A Pepa Plana se li ha de reconèixer, a més d’haver estat pionera a l’Estat, l’eficaç empatia del personatge i la valentia artística demostrada amb reptes solitaris com De Pe a Pa, Giulietta, Hatzàrdia i ara aquesta intel•ligent revisitació de l’epopeia homèrica. A Penèlope la pallassa juga amb l’espai, el temps i el simbolisme i contrasimbolisme dels continguts. La Plana té un magnífic territori per recórrer i el seu caràcter d’esponja vaticina el millor.
Jordi Jané, Avui, 30 Abril 2010
Pepa, una gran heroïna
Si Penèlope, l’esposa d’Ulisses, ha estat sempre eclipsada per la fama del seu home, a Penèlope és ella la gran heroïna, la dona que mou els fils – literalment – de la guerra de Troia i la lúcida estratega que suggereix la construcció d’un cavall de fusta per fer caure la llegendària ciutat. L’hàbil joc amb el públic o escenes com la de la batalla rere els murs de la ciutat assetjada certifiquen el carisma de Plana i l’innegable interès de la proposta. Pepa Plana mima el detall.
Came Tierz, Time Out, 06 Maig 2010
Humor inteligente
Penélope es un prodigio de mímica delicada y sarcástica, de complicidad con el público y de introspección de la artista con su trabajo creativo, de realismo la vida física de objetos y utensilios – y fantasía – los pocos y muy efectivos números de ilusionismo. Con su nariz roja de payasa Pepa Plana reivindica el humor inteligente en el que cada sonrisa va acompañada de una reflexión.
Antonio J. Navarro, Guía del Ocio, 07 Maig 2010
Una pallassa més clàssica
Plana domina d’una manera espectacular el seu cos a l’escenari -arriba a semblar de goma- i continua construint una pallassa tendra, lírica, presumida (molt presumida)i sexi, amb un vestuari increïble. Una pallassa que juga amb el públic i se’l posa a la butxaca.
R. Porta, El Periòdic d’Andorra, 5 Març 2006.
Com un guant
El que fa Pepa Plana a l’escenari sembla molt senzill, però és molt complicat. És molt difícil sortir davant del públic i ficar-te’l a la butxaca en dos minuts quan no tens l’ajuda de cap artifici, de cap text que captivi la imaginació de l’espectador. Es serveix de la millor tradició de l’art del pallasso i també d’un bagatge important com a actriu, gracies al qual sap copsar molt bé com respira la platea, com mesurar el temps de cada efecte i cada acudit, i com fer creïble el més inversemblant. Hi ha teòrics de l’art que afirmen que la creativitat no és una altra cosa que un exercici d’afinitats, i a la Pepa Plana, certament, l’escenari li escau com un guant.
Miquel Vigo, Diari d’Andorra, 5 Març 2006.
es viuen.
Si vols venir als espectacles de Pepa Plana, si tens ganes de riure, emocionar-te...