Plana viatjarà a Montreal al setembre i s’incorporarà al circ el gener de 2012 per crear la seva part en l’espectacle, del qual serà fil conductor.
Al setembre començarà a “plantejar les improvitzacions” de la seva nova creació a Montreal, seu del gran circ, on treballen 3.000 persones sense comptar els artistes, i després passarà a formar part de “les 500 famílies que giren amb el circ”.
L’aventura del Soleil la pren Plana “amb ganes d’aprendre, de compartir, és un vaixell molt gran en el que hi ha molta gent remant, no remaré sola. Saber que cada nit hi ha 2.000 espectadors a la pista fa una mica de vertigen” .
S’incorpora per “crear un espectacle nou, em donen bastant marge”, en un duo de pallasses, al costat de la clown de Montreal Natalie Claude, amb estrena prevista a l’abril i posterior gira per Canadà, Estats Units i Àsia.
Mentrestant, en el que li queda lliure d’aquest any prepara noves gires amb la seva companyia i actuarà en Verscio, a la Suïssa italiana, Xile, Equador, Colòmbia, Menorca, Pamplona i altres ciutats espanyoles, on representarà “Giulietta, L’Atzar i Penélope “, el seu últim espectacle preparat i dirigit per la prestigiosa pallassa australiana Nola Rae, la clown que va posar nas vermell en els seus muntatges a Elizabeth I, a Shakespeare i a Napoleó.
Segons Plana, “els que tenim molta feina podem amplificar les dificultats del sector. Hi ha gent amb un talent brutal que està fent coses amb zero recursos, és molt més fàcil treballar fora”.
“Truques a portes que no se t’obren i tenim dret a actuar en cases grans com el Lliure o el Teatre Nacional de Catalunya -diu la clown catalana-, i amb aquestes el Cirque Soleil m’ofereix una creació, sense cap càsting ni haver-ho demanat i jo encantada de la vida, aquí no m’ho ha ofert ningú “.
Descansa uns dies a la seva nova residència de Sant Jaume d’Enveja (Tarragona), una antiga granja de pollastres de 2.000 m2., I allà, protegida pel Delta de l’Ebre, l’artista reflexiona sobre el seu futur mentre restaura un moble antic i cavil · la sobre el projecte de fer de convertir la granja en un centre de creació i de trobada d’artistes.
Plana creu que a Xile, Equador, Colòmbia o allà on sigui “Tots riuen igual” i de vegades “aquí vas d’un lloc a un altre i fins i tot a la mateixa sala ia la mateixa hora i el públic no té res a veure”.
“El pallasso escolta molt al públic, el té davant, demana permís … ‘hola puc entrar’, el que vol és caure bé primer, després ja es tira a la piscina, escolta moltíssim i veu quin públic té davant, demana complicitat “, explica la pallassa.
Segons l’opinió de Plana, l’humor que fa el clown “és molt fràgil, molt petit i els codis són universals, per exemple, per denunciar una guerra mata una mosca; utilitzem aquests codis i així tots ho entenen, estiguis a Àfrica, Amèrica Llatina o Xina. Ens diuen poetes en acció perquè busquem l’essència de la tonteria, el ínfim “.
Després del seu èxode a l’altre costat del món, té previst remuntar “Èxode”, espectacle en el qual forma trio amb Monty i Nan Valentí, inspirat en l’èxode de la Guerra Civil espanyola.
