Una finestra, una llum. Una altra finestra, un quotidià. Una altra finestra, un edifici on tres dones ens parlen d’un no poder parar.
Tot s’ensorra, es trenca, la maleïda guerra eterna!
Tres pallasses que es troben en aquest camí del èxode antic per recrear el món i tornar-nos el plaer de riure de les coses més petites, però posant el dit a la nafra quan les coses ens molesten.
Viuen en les històries que s’han explicat en tots els conflictes i utilitzen números de pallassos antics per reafirmar la voluntat de ser còmiques. Tres heroïnes oblidades que ens expliquen la seva història amb la voluntat de riure i fer riure, per viure en la nostra memòria.
Fitxa artística
Pallassa Augusta: Pepa Plana
Pallassa Blanca: Nan Valentí
Pallassa Contra Augusta: Lola Gonzalez
Direcció: Pepa Plana i Nan Valentí
Escenografia: Xavier Erra
Vestuari: Nídia Tusal
Il·luminació: Yuri Plana
Música: Lluís Cartes
Fotografia: Cathy Loughran
Producció: Cia Pepa Plana
Autoria: Pepa Plana i Nan Valentí
La premsa ha dit:
Una tendra història crítica amb la guerra
Ja la tornem a tenir per aquí. Pepa Plana, ha aterrat al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la seva companyia per a estrenar el seu nou espectacle: Si tu te’n vas, una tendra història crítica amb la guerra
Plana i Valentí firmen i dirigeixen la proposta, un treball a quatre mans al qual han convidat González, que s’uneix a l’elenc amb una simbiosi extraordinària. La sintonia establerta és magnífica, i cal aplaudir l’enorme generositat de Plana (recordem, Premi Nacional de Cultura), que lluny d’absorbir i acaparar el protagonisme, reparteix joc perquè tothom llueixi com es mereix. Una peça costumista. Sense abandonar mai, però, el contingut reivindicatiu, segell de la casa.
Oriol Osan. Núvol, el Digital de Cultura 19/01/2022
Si tu te’n vas
Pepa Plana és una pallassa que reivindica el nas vermell per al públic adult. Ara ensenya com les entrades clàssiques de pallasso, quan les interpreten pallasses cobren noves dimensions (Veus que no veus). O incorporen cites de Gloria Fuertes i de Maria Mercè Marçal, en una peça en què els jocs de paraules aparentment inofensius revelen una profunda cruesa.
Plana broda l’ànima amb una agulla fina que, com un plugim, va xopant i entendrint l’escena. I la coreografia del carrilló, del me’nfotisme, posa el llaç a una peça rodona. Sabem que hi ha guerres i desgràcies, però des de la comoditat del Primer Món, fem com si sentíssim ploure mentre nosaltres estem a cobert. Ai!
Jordi Bordes. Recomana 20/01/2022
Todo un referente de la escena
La payasa Pepa Plana ha ido construyendo un repertorio que la convierte en todo un referente de la escena y se ha mantenido fiel a sus ideas: la denuncia social, la reivindicación de las payasas y la comicidad de las mujeres, el trauma de las guerras y la presencia de los payasos para adultos en las salas de teatro.
‘Si tu te’n vas’ es una obra donde denuncia, como ya hizo en Paradís Pintat (2016), la existencia de los refugiados. Además, visibiliza de nuevo la sumisión que a lo largo de la historia han sufrido las mujeres.
En esta ocasión, Plana pone también el foco en las relaciones humanas que pueden producirse en el contexto de una guerra y que, a pesar de las diferencias de carácter y las fricciones del día a día, en el fondo del fondo la gente se quiere y se necesita.
Un espectáculo imprescindible para los fans de Pepa Plana y muy recomendable para el resto.
Marcel Barrera. Zirkòlika 23/01/22
Unes pallasses que son mirall de les febleses humanes
Pepa Plana ens ha tornat a fer riure i ens obliga a reflexionar. La seva gran capacitat per connectar amb el públic és palpable des del mateix moment que apareix a escena i aquesta vegada acompanyada de la Lola González, una gran pallassa, a la que havíem vist treballar a Fira Tàrrega i que ara ens ha agradat molt.
Ens ha sorprès molt gratament la interpretació de Nan Valentí (Joan Valentí), la senyora Valenti, un actor al qual teníem “classificat” en el grup d’actors dramàtics.
I amb una gran dosi de comicitat i una gran ingenuïtat ens van parlant de les diverses situacions conseqüència de les guerres, la destrucció, la formació militar, el racionament, la gana, l’empresonament, la fugida, l’exili, els camps de refugiats…
Unes pallasses que son mirall de les febleses humanes, unes antiheroïnes que ens parlen de la vida en temps de guerra…
Una proposta força recomanable.
Miquel Gascon. Voltar i voltar 24/01/22
