De Pe a Pa

El rebel, afirmava Albert Camus, és un home que diu no. El pallasso, en canvi, és un insurgent, un home perplexe que es dedica a pertorbar l´ordre bombardejant el món amb preguntes. Preguntes impertinents, no cal dir-ho, i a la vegada insidiosament pertinents. En aquest espectacle, la Pepa Plana és una pallassa rapsoda, perplexe, coqueta i un xic bacona, que ens proposa un recorregut a través de la poesia universal i contribueix a augmentar el nivell de pertorbació atmosfèrica amb uns quants interrogants: com és la vida sexual dels xinesos?. Hi hauria tantes vaques cegues en aquest món si el sistema educatiu no tingués tantes deficiències?. És el senyor poeta un criminal irresponsable i insensible a les tribulacions de les seves criatures?. A mi m´agrada molt la poesia diu la Pepa tres segons abans de “ficar-se a dintre” del primer poema armada fins les dents de preguntes. Tremola, Maragall!!! Tremola, Racine!!!

Mercedes Abad

Fitxa artística



Pallassa - Pepa Plana
Il·luminació - Jordi Llongueras
Sò - Xavier Forner
Regidor - Oriol Blanchar
Vestuari - Lola Coll
Teles - Enriqueta Freixenet
Atrezzo - Toni Desquens i Roser Carix
Fotografia - Joan Sánchez
Disseny Gràfic - Àlvar Ardévol
Coreografia - Adolfo Colmenares
Producció - La Vaca Flaca
Text i dramaturgia - Pepa Plana i Joan Busquets
Direcció - Joan Busquets

La premsa ha dit:

Pepa Plana
Seguramente Joan Maragall no imaginó jamás que uno de sus poemas más conocidos, La Vaca cega, provocaría un día un banquete colectivo de carcajadas.
Belen Ginart. El País, 14 Juny 1998.

Essencialment pallassa
Pepa Plana construeix un personatge a partir del seu tarannà personal, sense postissos, que atrapa a l’espectador des dels primers moments i el va empresonant sense fugida possible a mesura que avança l’acció. I ho fa essencialment pallassa.
Jordi Jané. AVUI, 3 Juliol 1998.

Una pallassa
Es un xou ple d’humor i d’ironia, plenament encertat en molts moments. El gestos i les mirades es parapeten en el nas vermell que ella llueix sempre; i el public riu obertament. A més a més del gag, la pallassa transmet molta humanitat.
Gonzalo Pérez de Olaguer. El Periódico, 22 Desembre 1998.

Payasos de animación
Actriz suprema, versátil y capaz de arrancar de cuajo un tropel de risas brutas y sinceras. Caracajadas al reconocer el absurdo que retrata y parodia.
Javier García Sanchez. El Mundo, 7 Desembre 1998.

Pepa Plana muestra sus grandes dotes de payasa
Entre risa y risa, te las va clavando. Recita poesía a su manera, explica sus experiencias a un público atento y divertido que espera cualquier cosa de una payasa como Pepa Plana que ayer demostró su gran talento.
Josep María Marsal. Diari de Tarragona, 12 Novembre 1999.