Paradís pintat

paradis pintat

Estem al damunt d’un bufet de qualsevol casa on hi trobem alguns objectes quotidians en els que hi destaca un quadre amb quatre àngels que canten, és un Paradís Pintat. Tota la vida veient-lo i no hi havíem caigut que n’hi ha una de diferent, que té el somni de volar per transformar-se en àngel de la guarda. És aquesta que quan no la pot veure ningú, surt del quadre per intentar realitzar el seu somni. El seu viatge agafa una direcció imprevista i acaba sent l’àngel de la guarda al fons del mar. En aquell entorn meravellós la realitat no és pas com ella pensava. Al món no hi ha pau ni tant sols al fons del mar. I què pot fer una pobre diable d’àngel de la guarda?, no pot fer res més que tornar al seu Paradís Pintat… o no?.

Fitxa artística



Pallassa - Pepa Plana
Idea original i guió - Ferruccio Cainero/Pepa Plana
Direcció - Ferruccio Cainero
Escenografia - Lali Canosa
Vídeo - Estudi Nueveojos
Vestuari - Rosa Solé
Il·luminació - Yuri Plana
Atretzo - Oriol Blanchar
Veu en off - David Verdaguer
Fotografia - Roser Arques
Producció - La Vaca Flaca
Agraïments - Carlo-Mô

La premsa ha dit:

Paraíso pintado
Con Paraíso pintado, Pepa Plana nos arropa en la comodidad de la risa para terminar sumergiéndonos en un momento de intensa emoción, de esos que te pellizcan las entrañas. Hay mucho y bueno en este espectáculo: el juego incesante en escena, el tierno y sutil latido del corazón del payaso, el gesto, la mirada, la necesidad de comunicar. Y esto es tanto lo que tiene que decir que hasta le sobran las palabras.
Joaquín Melguizo. Heraldo de Aragón, 13 de mayo 2016.

Paradís Pintat
Rere el seu nas, la seva ànima, Pepa Plana aconsegueix el que vol: que el públic se l’estimi. Riure, plorar o emocionar-se és conseqüència d’aquesta admiració. L’espectador, des del minut u, ja ha quedat atrapat en la màgia que sap desprendre la pallassa, que domina tots els elements de l’escena.
Toni Polo, Recomana.

Paradís Pintat
Compromès, crític, rebel, divertit, punyent i colpidor. Nou us perdeu el nou espectacle de Pepa Plana.
Marcel Barrera, Zirkólika.

Paraíso Pintado
El público tributó a la conclusión del espectáculo una larga ovación a la protagonista, que se llegó a emocionar sobre las tablas de Los Sitios.
David Rodríguez, Salamanca al Día.

Humana i expressiva
Pepa Plana té una gran capacitat per emfatitzar amb els espectadors, fer-los riure i emocionar-los.
Núria Cañamares. Recomana.

És tendra de gest
Pepa Plana és tendra de gest, ingènua de situació però amb un caràcter fort que deixa petja. La seva narrativitat escènica, més enllà dels divertits i provocadors gags, atrapa aquest cop l’ànima de l’espectador i li fa una sacsejada, que convida a rebel·lar-se, a actuar.
Jordi Bordes. Recomana.

Paradís Pintat
Pepa Plana en una pallassa blanca de nas vermell que omple l’escena sense que li calgui parlar gaire, que es posa els espectadors a la butxaca i que converteix l’art del clown en un crit de rebel·lia contra la injustícia i el cinisme del poder establert contra els més desvalguts.
Andreu Sotorra. Recomana.