Estem tan contentes que no sabem ni com explicar-ho, i volem donar les gràcies a tothom que ens heu fet arribar felicitacions i mostres d’afecte.

Sempre diem que això és una cursa de fons. Doncs sí, ja són més de 33 anys des que vaig sortir del Institut de Teatre. I l’any vinent celebrarem els 25 anys que sóc pallassa, des del nostre primer espectacle, el “De Pe a Pa”. I és aquí on comença tot.

Aquesta és una feina d’equip, on cadascú hi juga un paper imprescindible, perquè les que estem a l’escenari hi lluïm tant com calgui. I és impossible anomenar a totes les persones que han participat d’una manera o altra en aquesta trajectòria. Moltes d’elles, a més d’autèntiques professionals, amb els anys han sigut també grans amigues. També per elles és aquest reconeixement.

Tenim, però, especialment present que en Joan Busquets va ser qui va creure en mi des del primer moment i sense plantejar-nos on volíem anar: la seva generositat en hores i hores de feina va ser el millor regal.

Els premis ajuden, sobretot en moments més difícils, a seguir endavant. Et donen l’energia que a vegades flaqueja, quan tot costa tant. Però el millor dels premis que podem tenir, són els bolos i els aplaudiments del públic. Aquests son els elements imprescindibles que fan que aquest ofici tingui sentit. Un ofici incert, dur, i al mateix temps preciós i generós, que estimem com cap altre.

Per això, seguirem amb la mateixa il·lusió girant els nostres espectacles per tots els teatres (grans, petits, bonics, lletjos, nous, vells…) que ens hi vulguin convidar. Avui estem felices gaudint d’aquest moment de glòria que sabem efímer. La glòria és així, l’infern també.

Sabem on som, en aquesta cursa de fons, al camí del mig mirant sempre lluny, gaudint cada trajecte i cada cruïlla. No hem buscat mai les dreceres ni els camins plaents. Hem intentat sempre seguir els impulsos des del lloc més honest.

Ens veiem als teatres!

Salut, circ i pallasses!